Els orígens de Muro es remunten a l’època prehistòrica. Aquesta època es reflecteix en els jaciments arqueològics localitzats com per exemple És Fiters. Durant l’època romana, Muro va formar part de Pollentia i va ser un important enclavament per al comerç i l’agricultura. Sota el domini musulmà, es va convertir en un important centre agrícola i ramader.

La conquesta de Mallorca per part del rei Jaume I d’Aragó en el segle XIII va marcar un canvi significatiu en la història de Muro. El municipi va passar a formar part del Regne de Mallorca, i la població musulmana va ser substituïda gradualment per colons cristians. Durant el Renaixement, Muro va experimentar un període de creixement i prosperitat, amb la construcció d’esglésies i cases senyorials que encara es conserven.

Al llarg dels segles, Muro ha estat testimoni de diversos conflictes i canvis polítics, però ha aconseguit mantenir el seu caràcter tradicional i el seu patrimoni cultural.

La fesomia urbana i arquitectònica de l’actual vila de Muro es remunta als anys immediatament posteriors a la conquesta catalana de 1229 i és fruit de segles d’evolució urbanística i edilícia. Els senyors de la conquesta catalana de 1229 ocuparen en un primer moment el lloc més proper a la Riba per edificar els seus casals, el barri fou conegut des d’aleshores com el Comtat. Amb el pas dels segles, el nucli va crèixer i es formaren nous barris a mesura que augmentava la població: el barri de Son Moro, Es Colomer, Porrassar, Son Font, Poble Nou. Ja a la segona meitat del segle XX s’afegiren les Comunes de Can Fiol, de Can Oliver i les zones industrials de Marjals.