RUTES DE MURO

RUTES DEL POBLE

Benvinguts a Muro, un poble amb una rica història i patrimoni cultural. Els nostres itineraris turístics ofereixen la possibilitat de descobrir els llocs més emblemàtics del municipi. Des de les majestuoses cases senyorials fins als monuments més significatius, les rutes transcurren per tot el poble, oferint una visió completa de la riquesa arquitectònica i cultural de Muro. Els visitants podran gaudir d’una experiència única, immersos en la història i la cultura del poble. Us convidem a descobrir Muro i els seus itineraris turístics, i a gaudir d’una experiència inoblidable en un entorn únic.

Morell - Bisbe Massanet

5 km

Comencem el nostre recorregut a la Plaça del Comte d'Empúries i seguim pel Carrer Martorell-Bisbe Massanet-Joan Mieres-Sants Doctors. En arribar al Pont de Morell, podem veure la Residència Reina Sofia. Després de creuar el pont, trobem Es Cos i el Puig d'En Morro a la nostra esquerra. A la nostra dreta, veiem l'antiga Creu de Morell i després arribem a Es Pla de Morell amb la Síquia Reial. A continuació, prenem el Camí des Puig d'En Morro a la nostra esquerra, passant per Son Parera Nou i Son Parera Vell. Girem a l'esquerra a la Carretera de Son Morei i continuem per les Pedreres. En arribar al Coll de Morell, veiem el Pou de Lluca ferrat a la nostra dreta. Prenent el Camí de S'Estret a la nostra dreta, arribem a la Creu i al Camí dels Fiters. Finalment, contemplem les roques de Badaluc on s'assenta la vila mentre ens donen la benvinguda els antics molins fariners.

ERMITA DE SANT VICENÇ

8 km

Comencem el nostre recorregut a la Plaça del Comte d'Empúries i seguim per diverses places i carrers, com la Plaça de la Constitució, la dels Abeuraors, el Carrer del Bisbe Albertí, el Carrer Joan Carles I - Llibertat i el Carrer dels Màrtirs. A continuació, passem per la Placeta Mn. Francesc Mulet i la Capelleta de La Sang abans d'arribar a la Plaça del brollador. A la nostra dreta deixem la Plaça de bous i les Escoles, i ens dirigim cap a la carretera que porta a Santa Margalida. A l'esquerra veurem la Creu dels Jueus i a la dreta el Camí de Son Jeroni. Continuant pel camí, trobarem l'antiga Font dels Guals i seguim fins arribar al Casal de Son Jeroni. Després, retornem pel mateix camí fins arribar al Camí que ens porta a la carretera de Sineu. Girem a la dreta i aviat trobarem la Font de Can Milec. Passant per Cases de Son Blai i l'Hipòdrom, seguim recte fins que prenem el Camí des Carnatge a l'esquerra. Passant per unes Pedreres, continuem pel camí mentre observem petites finques tancades per parets seques. Arribem al Camí de Llubí on girem a la dreta i seguirem fins arribar a la Creu de Ciutat. Finalment, entrarem a la Vila per aquesta carretera.

Son Jeroni - Son Blai

9 km

Comencem el nostre recorregut a la Plaça del Comte d'Empúries i seguim per diverses places i carrers, com la Plaça de la Constitució, la dels Abeuraors, el Carrer del Bisbe Albertí, el Carrer Joan Carles I - Llibertat i el Carrer dels Màrtirs. A continuació, passem per la Placeta Mn. Francesc Mulet i la Capelleta de La Sang abans d'arribar a la Plaça del brollador. A la nostra dreta deixem la Plaça de bous i les Escoles, i ens dirigim cap a la carretera que porta a Santa Margalida. A l'esquerra veurem la Creu dels Jueus i a la dreta el Camí de Son Jeroni. Continuant pel camí, trobarem l'antiga Font dels Guals i seguim fins arribar al Casal de Son Jeroni. Després, retornem pel mateix camí fins arribar al Camí que ens porta a la carretera de Sineu. Girem a la dreta i ràpidament veurem la Font de Can Milec. Passant per Cases de Son Blai i l'Hipòdrom, seguim recte fins que prenem el Camí des Carnatge a l'esquerra. Passant per unes Pedreres, continuem pel camí mentre contemplem petites finques tancades per parets seques. Arribem al Camí de Llubí on girem a la dreta i seguirem fins arribar a la Creu de Ciutat. Finalment, entrarem a la Vila per aquesta carretera.

VINROMÀ

11 km

Comencem el nostre recorregut a la Plaça del Comte d'Empúries i seguim pel Carrer Joan Massanet. A l'esquerra deixem la Creu de Marjal, passem pel Cementiri i prenem l'antiga carretera, després girem a la dreta per agafar el Camí de Vinromà. Durant el trajecte, podem observar petits horts tancats per parets seques i molins d'aigua. Després, girem a la dreta per agafar el Camí de Ses Punyaleres i continuar descendint. Seguim pel Camí de Son Carbonell fins que arribem a l'antiga Carretera Pollença-Artà, on girem novament a la dreta pel Camí de Son Claret. Finalment, arribem a la Carretera de Marjal i girem a la dreta per seguir-la fins arribar a la Vila.

RUTA PATRIMONIAL

Muro, conjunt històric artístic

L’any 1975 s’aprovà la declaració del sector antic de la vila de Muro com a conjunt històric artístic, amb la intenció de protegir el llegat monumental i arquitectònic del poble. El traçat dels carrers i placetes ens indiquen l’antiguitat del nucli, conformat a partir de la conquesta cristiana de 1229, encara que antigament ja estava habitat. El passeig per la barriada del Comtat i Sa Riba ens permetrà contemplar interessants i variats exemples de l’arquitectura popular i tradicional, juntament amb les restes conservades dels antics casals dels senyors feudals (segles XVI-XVIII). El marès, extret de les pedreres del terme, va servir fins a la primera meitat del segle XX com a element constructiu principal. Del bon ús d’aquesta pedra calcària en són mostra moltes cases amb portals adovellats, finestres bellament obrades i escuts heràldics. El passeig ens permetrà contemplar les restes dels casals dels Sant Martí, dels Rossinyol, l’antiga carnisseria, la rectoria i multitud de cases d’arquitectura popular tradicional, així com també els molins fariners de Sa Riba. Des d’aquest indret privilegiat es pot observar una panoràmica completa de la Badia d’Alcúdia, amb les terres del Cós just a baix del poble, on encara ara es celebren curses i jocs a l’estiu; les terres secanes i part de les terres de Marjal, amb l’Albufera i el Mediterrani al fons.

ESGLESIETA DE LA SANG, ANTIGA CASA DE L’ALMOINA

És el temple més antic dels conservats a Muro. Fou edificat, entre els anys 1414 i 1428, per disposició testamentària de Mn. Jaume Mollet (†1414). En origen es trobava a l’actual plaça Comte d’Empúries. Aquest edifici, des de la seva construcció, fou Casa de l’Almoina, lloc de reunió dels jurats i regidors, arxiu i escola. El 1906 el traslladaren a aquest indret, uns metres més avançat.

+ info

El 1973 fou retranquejat a la seva ubicació actual per facilitar la circulació de vehicles. Segueix les traces de les esglésies de repoblació tot i ser d’una cronologia posterior. L’ingrés es resol amb un arc de mig punt, de vint-i-dues dovelles, remarcades per una motllura. A sobre s’hi veuen les armes del promotor, dos molls (Mollet), flanquejant la imatge del Crucificat. Corona la senzilla façana una finestra llarguera, que es reprodueix als costats, i una espadanya per a la campana. L’interior presenta nau única dividida per un arc diafragma ogival que sosté la coberta de fusta a doble vessant. A l’altar es venera la imatge del Sant Crist de la Sang, talla anònima, segurament del segle XVI, que presideix des de sempre la processó del Dijous Sant. L’any 2003 fou declarat com a Bé Catalogat pel Consell Insular de Mallorca.

El Crist de la Sang espera davant l’esglesieta per incorporar-se a la processó de la nit del Dijous Sant que acaba de sortir del temple parroquial.

El Crist de la Sang és una de les imatges més antigues de Muro. Des de sempre ha presidit aquesta església gaudint de la devoció dels murers.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN BAPTISTA

El temple major de Muro està dedicat a Sant Joan Baptista, patró de la vila i titular de la parròquia, com a conseqüència de la bul·la del Papa Innocenci IV, de 1348. Fou edificat entre els anys 1570 i 1611 en estil gòtic tradicional. Té planta longitudinal, amb set capelles per banda entre els contraforts i absis poligonal. La capella fonda del Roser és d’estil barroc.

+ info

La coberta és de volta de creueria. A l’exterior destaquen els arcs que lliguen els contraforts, obra del segle XVIII. El portal major, portal de les dones, té un disseny senzill (1825). En el portal lateral barroc, o portal dels homes, contemplam les imatges de la Mare de Déu sedent, Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista (representats com a infants sobre els seus atributs iconogràfics, l’anyell i l’àguila), Sant Pere i Sant Pau. Sobre el dintell, s’observa un escut de Muro, com a mostra que l’obra era sufragada pel poble (1779).

A l’interior de l’església es conserva un ric conjunt retaulístic mostra de l’evolució de l’art barroc mallorquí dels segles XVII i XVIII. Destaca el retaule major (1639-1787). Els finestrals, que donen una gran lluminositat, representen episodis de l’Antic i Nou Testament, foren oberts a la dècada de 1940. L’orgue, de 1760, és obra de Pere Josep Bosch i Font.

Torre campanar

La torre és un dels edificis més emblemàtics de Muro. Els seus 46 metres d’alçada la fan visible des de tots els indrets. Fou edificada des de principis del segle XVII. El 1640 continuaren les obres en el cos de campanes fins al remat. Té set cossos, els dos darrers amb quatre arcs apuntats per cada costat, i una terrada superior. A l’interior hi ha quatre campanes anomenades Eloi, Bàrbara, Angelina i Trinitat. S’observa també una roda de fusta, les massoles, emprades tan sols el Divendres i Dissabte Sant. L’accés a la part superior es fa per dins l’església a través del pontarró.

Retaule major (1639-1787)

El fet que l’obra s’allargàs durant gairebé 150 anys fa d’aquest retaule un dels més interessants de Mallorca. Noms d’artistes coneguts que hi treballaren són els de Pere Pou, Pere Joan Pinya, Gregori Alex i Gregori Herrera, entre d’altres. Els tres cossos mostren l’evolució de l’estil barroc sense que aixó vagi en detriment de l’harmonia del conjunt. No es pot deixar d’observar la talla de Sant Joan Baptista que prové de retaules anteriors i que alguns autors han situat en les obres d’influència sagreriana.

CASA CONSISTORIAL I PLAÇA COMTE D’EMPÚRIES

El lloc on ens trobam ens regala una magnífica perspectiva d’alguns dels edificis històricament més importants: l’ajuntament i l’església parroquial. La configuració urbanística d’aquesta zona del poble va ser objecte de debat i estudi des del darrer terç del segle XIX fins a 1949. Històricament l’ajuntament ocupava una part de l’actual plaça (Església de la Sang) juntament amb l’edifici de l’Hospital i la presó. El trasllat, a 1905, de l’esglesieta deixava lliure l’espai per el que amb el temps es convertiria en l’actual plaça major després de rebutjar diversos projectes i propostes d’ubicació de la nova Casa Consistorial i altres edificis.

PLAÇA COMTE D’EMPÚRIES, HUG IV

Dóna nom a aquest lloc un dels porcioners de la Conquesta de Mallorca de 1229 que rebé part dels béns i rendes de Muro com a recompensa pels serveis prestats. Popularment és denominada “Sa Plaça”. L’aspecte actual, amb els bancs, reixats de ferro de tancament i paviment de pedra viva, és resultat de la reforma de l’any 1997. Es tracta d’un ample espai ornat amb arbrers til·lers i una llotja central destinada originàriament a la Banda de Música. En aquest lloc, quan arriba el mes de juny i els til·lers floreixen amb el seu aroma característic, s’hi celebren bona part dels actes populars de les festes patronals. Tots els diumenges de l’any s’hi celebra el mercat.

CASA CONSISTORIAL O AJUNTAMENT

L’arquitecte Francesc Casas Llompart (1905-1977) projectà a l’any 1945 el nou ajuntament. Les obres es realitzaren el 1948-1949. L’edifici de Muro respon a l’estil regionalista mallorquí de postguerra i a les necessitats administratives i simbóliques de l’època, tal i com es pretenia. De planta rectangular aïllada té tres pisos. La façana principal presenta un atri de pedra viva porticat, a sobre un balcó de balustres motllurats amb tres finestrals coronats per frontons. El central allotja un escut de Muro. La tercera planta, més baixa, està coronada per un ample voladís de fusta. Aquest tram d’ingrés queda ben delimitat en els laterals gràcies al bassament de pedra i a la presència de dues pasteres ornades amb àmfores finament treballades. A l’interior destaca l’atri columnat de la planta baixa, el Saló de Plens, amb mobiliari original, enteixinat de fusta, làmpares de Can Gordiola i una interessant galeria de retrats dels fills il·lustres.

ESGLÉSIA DE SANTA ANNA I EXCONVENT DE MÍNIMS

Es tracta d’un conjunt conventual composat per església, claustre i galeria posterior ajardinada. L’any 1584 arribaren a Muro els frares de l’orde Mínima, fundada per Sant Francesc de Paula, el 1474.

Fins a la Desamortització de 1836 residiren en aquest convent de Muro. Després, el claustre ha tengut diferents usos: ajuntament, arxiu municipal, escorxador, escola, plaça de toros, etc. Actualment és la seu de l’Escola Municipal de Música Miquel Tortell i del CC Sant Francesc.

Església de Santa Anna

El temple fou edificat per mestre Lluc Mesquida Florit entre 1703 i 1730. Presenta nau única, cinc capelles per banda i absis poligonal. L’exterior, compacte, deixa veure els volums de la nau i el presbiteri. Una galeria de finestres a la part superior i els ingressos són les úniques notes decoratives. La façana principal és un monumental llenç de pedra escairada amb un portal barroc coronat per la figura de Sant Francesc de Paula, patró de l’ordre Mínima. El lateral s’obre a una placeta habilitada el 1984. A l’interior, la coberta de la nau única es resol amb volta de creueria d’arcs lleugerament peraltats i nervis entorxats. Les capelles i l’absis tenen voltes de copinya. L’església guarda una bona mostra de retaules barrocs (segles XVII-XVIII); les talles dels patrons dels Mínims, la Mare de Déu de la Soletat i Sant Francesc de Paula, talles anònimes del segle XVII; l’orgue processional de Jordi Bosch, comprat el 1771 a la parròquia de Binissalem.

Claustre

El claustre va ser edificat en diverses etapes en els segles XVII-XVIII. Sobre el portal d’ingrès observam un bell escut de l’orde mínima. L’espai, quadrat, s’articula a partir de galeries porticades, columnes de fust circular troncocònic i capitells pseudo-jònics. Al recinte hi destaquen l’escala principal, la cisterna, el refetor i dos rellotges de sol restaurats (1779). No podem deixar de visitar la galeria posterior, de la segona meitat del segle XVIII. Tot plegat és una bona mostra de l’art conventual del barroc mallorquí. L’any 2004, el Consell Insular de Mallorca, va declarar el conjunt Bé d’Interès Cultural amb categoria de monument.

PLAÇA DE TOROS “LA MONUMENTAL”

L’any 1911, el propietari dels terrenys de Son Font, Jaume Serra “Rafaloto” (†1956), va decidir excavar una de les moltes pedreres de la contrada donant-li forma rodona. La feina es feia a mà, a cops d’escoda. D’aquesta manera es convertiria en plaça de toros, la tercera que hi ha hagut a Muro des del segle XIX.

+ info

Els cantons i material tret de l’excavació es venia pels pobles de Mallorca i així el propietari podia pagar l’obra. Durant els anys de l’excavació ja s’hi feien espectacles, també per sufragar les obres, però no serà fins a l’agost de 1922 que s’inaugurarà oficialment. Totes les dependències (corrals, “chiqueros”, pati de cavalls, enfermeria, “tendidos”) estan excavades directament a la pedra de marès, conferint a l’edifici un interès i caràcter excepcionals que fan que aquesta plaça sigui única en el món. Destaquen també les zones ajardinades i les llotges, on hi creixen parres que donen ombra a l’estiu, rememorant l’ambient dels corrals típics de les cases de Muro. L’aspecte del conjunt a l’actualitat és resultat de la reforma de 1970 i de les actuacions posteriors a la compra de l’immoble per part de l’Ajuntament, l’any 2010.

Des d’abans, inclús, a la seva darrera inauguració, la plaça ha estat escenari d’espectacles taurins de tota índole, des de festes populars a corrides de toros, amb la participació dels toreros més importants de cada època, especialment les dues darreres dècades del segle XX. Actualment la funció taurina principal s’emmarca dins les festes de Sant Joan, el mes de juny. La plaça pot acollir, a més dels toros, tot tipus d’espectacles esportius, musicals i altres, amb un aforament de 4.800 espectadors.

La pedrera, ubicada en el cor de la nova barriada de Son Font, presentava aquest aspecte 11 anys després d’iniciada l’excavació. El promotor, Jaume Serra, se feu edificar una casa en la mateixa plaça. Allà moriría l’any 1956.

Les graderies repletes de públic abans de començar l’espectacle. A la zona de llotges l’emparrat fa ombra i confereix a la plaça un dels seus trets més característics.

El “paseíllo” dóna inici a un nou capvespre de toros amb la plaça plena fins a la bandera.

RUTES MONOLITS LITOGRÀFICS

L’artista Adolf Gil ha creat una col·lecció d’art urbà per promoure el patrimoni artístic de Muro. Aquesta col·lecció està formada per monòlits litogràfics de marbre situats estratègicament dins el nucli urbà del poble. L’objectiu és oferir una forma diferent de reproduir gràficament els monuments, que implica directament l’espectador en l’obtenció de la imatge.

+ info

Els monòlits presenten gravats que reproduïxen vistes generals o detalls dels edificis més representatius de Muro. Utilitzant la tècnica del FROTTAGE, l’usuari potencial pot emportar-se a casa una imatge del monument feta per ell mateix. L’usuari pot escollir com vol calcar la imatge, amb més o menys detall, amb un sol color o policromia, una part o la totalitat, combinant el calc amb dibuix a mà alçada, etc.

El projecte està adreçat a tota la població i els monòlits estan ubicats a la via pública perquè qualsevol persona els pugui utilitzar quan i com vulgui. A més, els monòlits poden ser difosos en centres educatius per a activitats complementàries a les assignatures relacionades amb el coneixement del Medi, Socials i Plàstica. Amb una adequada difusió prèvia, els visitants també poden emportar-se una reproducció litogràfica dels monuments a casa seva.

PARC NATURAL DE S'ALBUFERA

L’Albufera de Mallorca és una zona d’importància ecològica i ambiental, ja que allotja una gran varietat d’espècies animals i vegetals. És un espai natural protegit, que ocupa una superfície de més de 2.500 hectàrees. Al seu interior es troba un llac d’aigua dolça, envoltat d’una extensa zona de zones humides i boscos. A més, és un lloc clau per a l’observació d’aus, ja que es poden trobar més de 200 espècies diferents.

És una zona d’importància ecològica i ambiental, ja que allotja una gran varietat d’espècies animals i vegetals. És un espai natural protegit, que ocupa una superfície de més de 2.500 hectàrees. Al seu interior es troba un llac d’aigua dolça, envoltat d’una extensa zona de zones humides i boscos. A més, és un lloc clau per a l’observació d’aus, ja que es poden trobar més de 200 espècies diferents.

AVISTAMENT D'AUS

S’Albufera de Mallorca és un autèntic paradís per a l’observació d’aus. En aquest entorn, trobaràs fins a 303 espècies d’aus, el que representa dos terços del total d’espècies a l’arxipèlag balear. Més de 10.000 aus passen l’hivern a s’Albufera, juntament amb grans grups d’estornells i aus migratòries com les orenetes, els anecs culblancs i les gruïes…

Dins del Parc Natural de s’Albufera, hi ha 8 observatoris d’aus i 11 plataformes d’observació. Consulta el nostre calendari per conèixer les aus que podràs observar en cada època de l’any.

Descobreix aquest meravellós entorn natural i gaudeix de la riquesa ornitològica de s’Albufera de Mallorca. Un lloc perfecte per als amants de les aus i per viure experiències úniques en plena natura.